En els últims anys s’ha parlat molt del SIBO (Small Intestinal Bacterial Overgrowth).
Si busques informació, trobaràs dietes, antibiòtics, probiòtics, suplements i llistes interminables d’aliments “permesos” i “prohibits”.
Però hi ha una pregunta que sovint queda en segon pla:
Per què apareix el SIBO?
És una mica com trobar formigues a la cuina. Pots matar-les, sí. Però si no entens per què han decidit instal·lar-se allà, probablement tornaran… amb més amigues.
Amb el SIBO passa una cosa semblant.
Per això, abans de parlar de bacteris, dietes o tractaments, val la pena fer un pas enrere i entendre com funciona el sistema digestiu quan tot va bé. Perquè quan entenem la fisiologia, moltes coses comencen a tenir sentit.
El sistema digestiu: molt més que “digerir”
Quan pensem en el sistema digestiu solem imaginar simplement menjar, digerir i ja està.
Però en realitat és un sistema sorprenentment sofisticat que fa quatre funcions principals:
- Digestió: trencar els aliments en nutrients més petits.
- Absorció: fer passar aquests nutrients a la sang.
- Assimilació: distribuir-los per tot el cos perquè les cèl·lules els utilitzin.
- Eliminació: expulsar allò que no hem absorbit.
I aquí ve una part curiosa: el que no absorbim també té una funció.
Aquest material és utilitzat per la microbiota intestinal, que el fermenta i produeix substàncies que poden influir en molts sistemes del cos.
Sí, els bacteris intestinals també participen en la conversa amb el cervell.
Això és el que coneixem com a eix intestí–cervell.
Dit d’una altra manera: el teu intestí no només digereix… també envia missatges.
L’estómac: el porter de la discoteca digestiva
L’estómac és una peça clau del sistema digestiu. I el seu gran protagonista és l’àcid gàstric.
Quan mengem —sobretot proteïnes i greixos— es posa en marxa un mecanisme fisiològic força elegant:
- s’activa el nervi vague (el que ens posa en “mode digestió”)
- es secreta gastrina
- la gastrina activa histamina
- la histamina activa la bomba de protons
- i finalment es produeix àcid clorhídric
El resultat és un pH aproximadament de 2–3.
Sí, és molt àcid. Però aquesta acidesa és absolutament necessària.
Podríem dir que l’estómac funciona com el porter d’una discoteca molt selecta: no tothom entra.
Per què és tan important l’àcid gàstric?
Aquest entorn tan àcid té diverses funcions essencials.
Defensa contra microorganismes
Molts bacteris, paràsits i toxines entren amb el menjar.
L’àcid gàstric actua com una primera línia de defensa que elimina gran part d’aquests intrusos.
Sense aquest filtre, molts més microorganismes arribarien a l’intestí.
Digestió de proteïnes
L’acidesa activa el pepsinogen, que es transforma en pepsina.
La pepsina és l’enzim que comença a tallar les proteïnes en fragments més petits.
Si aquest procés falla, les proteïnes arriben a l’intestí massa grans per ser ben digerides.
Absorció de minerals
L’àcid ajuda a dissociar minerals com el calci o el ferro, facilitant que després s’absorbeixin.
Sense aquesta acidesa, alguns nutrients passen pel sistema digestiu com si anessin de visita… però sense quedar-se.
Absorció de vitamina B12
També permet la producció del factor intrínsec, imprescindible per absorbir la vitamina B12.
Quan aquest mecanisme falla, la B12 pot quedar-se pel camí.
Quan l’estómac perd acidesa
Diversos factors poden reduir l’acidesa gàstrica:
- estrès crònic
- menjar amb presses
- dietes molt pobres en proteïnes
- ús prolongat d’inhibidors de la bomba de protons (com l’omeprazol)
Aquests medicaments poden ser molt útils en situacions concretes. Però quan es prenen
durant molt temps poden alterar l’equilibri digestiu.
Una menor acidesa pot provocar:
- pitjor digestió de proteïnes
- menys absorció de minerals
- dèficit de vitamina B12
- més supervivència de bacteris ingerits
És a dir: si el porter es relaxa massa, la festa es pot descontrolar una mica més avall.
El duodè: la segona fase de la digestió
Quan el contingut de l’estómac —el quim— arriba al duodè, comença la segona part del procés digestiu.
Aquí entra en joc la colecistoquinina (CCK), una hormona que avisa dos òrgans molt importants.
El pàncrees
Allibera enzims digestius:
- amilases → carbohidrats
- lipases → greixos
- proteases → proteïnes
Són els que acaben de desmuntar el menjar en peces microscòpiques.
La vesícula biliar
Allibera bilis, que emulsiona els greixos i facilita l’absorció de vitamines com:
- vitamina A
- vitamina D
- vitamina E
- vitamina K
La bilis també té una funció interessant: té cert efecte antimicrobià.
És a dir, també ajuda a mantenir l’ordre entre els bacteris.
Quan fallen els enzims o la bilis
Si aquests mecanismes no funcionen bé poden aparèixer símptomes com:
- digestió pesada
- nàusees
- inflor abdominal
- femtes greixoses o molt clares
- diarrea o mala absorció
És com si a la cadena de muntatge digestiva faltessin algunes eines importants.
El sistema de neteja de l’intestí
Un dels mecanismes menys coneguts —però molt importants— és el complex migratori motor (MMC).
És una ona de moviment intestinal que:
- recorre l’intestí prim
- arrossega restes d’aliments
- elimina bacteris i secrecions
Aquest sistema funciona aproximadament cada 90–120 minuts, però només quan estem en dejú.
Per això, si estem menjant constantment durant tot el dia, aquest mecanisme es pot bloquejar.
Podríem dir que és l’equip de neteja de l’intestí.
Si el restaurant no tanca mai, l’equip de neteja ho té complicat.
On viu la microbiota
La microbiota intestinal no està repartida igual a tot el sistema digestiu.
- Estómac i duodè: molt pocs bacteris
- Intestí prim: quantitat moderada
- Còlon: gran concentració bacteriana
Al còlon hi ha el gran ecosistema bacterià.
I aquí el més important és la diversitat. No es tracta de tenir molt d’un bacteri, sinó de tenir molts tipus diferents.
Un microbioma saludable s’assembla més a un bosc divers que a un monocultiu.
Microbiota i salut general
Els bacteris intestinals fan moltes coses útils:
- produeixen vitamines
- metabolitzen bilis
- regulen el sistema immune
- produeixen metabòlits que arriben al cervell
Això explica per què la salut intestinal pot influir en aspectes tan diversos com:
- l’estat d’ànim
- la immunitat
- el metabolisme
Dit d’una altra manera: no només som nosaltres… també som els nostres bacteris.
I on entra el SIBO?
El problema apareix quan bacteris que haurien d’estar sobretot al còlon colonitzen en excés l’intestí prim.
Això és el que anomenem:
SIBO (Small Intestinal Bacterial Overgrowth)
o creixement excessiu de bacteris a l’intestí prim.
En molts casos, aquest creixement no és la causa inicial, sinó la conseqüència d’alguna alteració prèvia:
- digestió deficient
- baixa acidesa gàstrica
- alteracions de motilitat intestinal
- desequilibri de la microbiota
Per això, entendre la fisiologia digestiva és clau per abordar el problema de manera efectiva.
Una mirada més integrativa
La salut digestiva depèn d’un equilibri delicat entre diversos factors:
- una bona acidesa gàstrica
- una secreció adequada de bilis i enzims
- una motilitat intestinal correcta
- una microbiota diversa i equilibrada
- un sistema nerviós capaç d’afavorir la digestió
Quan totes aquestes peces funcionen bé, el sistema digestiu és sorprenentment eficient.
Quan alguna d’elles falla… és quan poden començar els problemes.
En el proper article…
En aquesta entrada hem vist les bases fisiològiques que ens ajuden a entendre per què pot aparèixer un desequilibri bacterià a l’intestí prim.
En una propera entrada del blog d’Integrasalut360 parlarem amb més detall de:
- què és exactament el SIBO
- quins tipus de SIBO existeixen
- quins símptomes produeixen
- i quines són les estratègies de tractament més utilitzades actualment
Perquè entendre el sistema digestiu és una mica com entendre un ecosistema: quan tot funciona en harmonia, l’equilibri apareix gairebé sol.